Arquitectura i territori

Quan iniciem un projecte en un entorn natural o rural, el primer pas no és dibuixar línies: és escoltar el lloc. Entendre les preexistències, la llum, el vent, la vegetació i la memòria del territori ens permet projectar amb respecte i coherència.

En els darrers anys, hem treballat en diversos habitatges unifamiliars en entorns naturals on la integració paisatgística ha estat clau. Optem per materials autòctons, volums discrets i sistemes constructius que minimitzen l’impacte ambiental. L’objectiu? Que l’arquitectura sumi, però no cridi. Que dialogui amb l’entorn en lloc d’imposar-s’hi.

En aquesta entrada us compartim algunes reflexions i imatges del procés de disseny d’una casa a peu de bosc, on cada decisió —de l’orientació fins a l’acabat de façana— es va prendre pensant en el lloc. Perquè creiem que projectar amb sensibilitat no és només una opció, sinó una responsabilitat.